Eren els volts del 1962 quan en Pere decideix posar fil a l’agulla i convertir l’entrada de casa seva en un bar de poble. La idea és un bar destinat a “guiris” amb la cervesa de barril i la sangria com a protagonistes. El turisme a la zona està en plena explosió i amb la pesseta molts estrangers venen a Catalunya i es gasten molts diners a les barres dels bars. La idea d’en Pere és que el bar es digui Mar Blau ja que just davant del local hi ha el caminet de terra que passa pel costat del paller i porta al mar.

Les obres del local es fan a poc a poc, entre els de casa i alguns amics que ajuden i com no, sempre amb la radio posada. Radio Liberty per ser exactes. Una radio propera ja que s’emet des de la platja de Pals. Unes antenes ben llargues i altes enmig de la platja pintades de blanc i vermell i gestionades per americans.

Curiosament un dels matins mentre es van enllestint les obres a la radio entrevisten alguns dels operaris que fan el manteniment de les antenes de la radio de Pals. Són russos i estan a Catalunya treballant. El periodista té la pregunta clara: “Què és el que més els hi agrada de Catalunya?”. Els russos responen ben decidits: “Els Kubansky’s”. Aquesta resposta allarga la conversa a la radio i a l’entrada del local del carrer Sant Antoni on en Pere fa les obres amb els seus companys. Kubansky’s és la manera familiar que tenen aquests treballadors russos de dir Cubates! Entre rialles i comentaris en Pere exclama “A que li poso Kubansky al bar?” Entre uns i altres, unes quantes apostes i un Pere ben convençut va sortir el “no tens ous” i com molts del poble ja sabreu, en Pere i els seus ous són intocables! Així que en acabar les obres, sobre la porta del local va aparèixer el rètol amb el nom del local: KUBANSKY!

I així va ser i així ha quedat des de 1962 fins a l’actualitat. El local s’ha ampliat, s’ha passat de la canya i la sangria al pollastre amb patates fregides, a la truita de ceba i l’amanida cop de puny… però tot i els canvis i les millores, el nom quedarà per sempre com a KUBANSKY!

Benvinguts a casa vostra, benvinguts al Kubansky!

El Kubansky no s’entén sense Sant Antoni ni sense el pas del temps. Abans que el restaurant fos el que és avui, el poble i el Kubansky han crescut i s’han transformat junts, com dos germans bessons que evolucionen en harmonia.

No es pot concebre Sant Antoni sense el Kubansky, ni el Kubansky sense Sant Antoni. Aquestes imatges ens recorden d’on venim i expliquen, sense presses, la història d’un restaurant que ha crescut al mateix ritme que el seu entorn.

Les fotografies del carrer i del passeig de Sant Antoni, dels anys 20 i 30, ens situen en els orígens d’un poble que ja començava a ser punt de trobada, que era carrer, que era un passeig viu, de mar i vida quotidiana. La imatge d’en Pere al Kubansky, l’any 1962, marca l’inici d’una aventura familiar que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un restaurant de referència per a moltes generacions.

Avui, seguim aquí amb la mateixa voluntat: cuidar la cuina, l’espai i les persones, respectant la història i mirant cap al futur sense perdre l’essència.